petons!

només avui he sentit
que el camí a seguir fugia lluny.
he sentit que aquest terreny
ja no té espai per a tot el que fuig.
no sé la raó per marxar.
només sé que no puc quedar-me.
no sé el que ve després
però vull buscar..

noies!!!

ha estat estupend conèixer-vos i estar amb vosaltres aquests anys.
però la vida és així.. cal caminar sempre endavant i buscar més cançons, més llocs, més aventures, més amistats, més llengües.. però us duré sempre amb mi en la “meua” bossa de records!
ens veiem aviat! vinga, us espero més al sud (o en qualsevol altre lloc) sense discussions! a totes!
ahhhh i us desitjo un feliç shshshshsh!! jejejeje! ;) no puc més!!!!!

molts petons